Un gran dia amb la família i els amics. Després de força temps pensant i preparant una sortideta amb les nenes i la Susi, vaig anar a la llibreria Altaïr i em vaig comprar un mapa de la Cerdanya (editorial Alpina) i un parell de guies una de la part francesa i una altre de la catalana. La veritat és que em podria haver passat el dia sencer, tenen llibres, mapes, guies i tota la informació que puguis imaginar sobre els quatres cantons del mon.

Després de veure què podríem fer que no fos gaire llarg, ni amb molt desnivell i també pensant amb les nenes vaig veure que la pujada a l’estany de la Fontviva podria ser una primera excursió per fer tots plegats. Finalment, un parell de setmanes abans, sopant amb els amics (Regina, Elena, José Antonio i Pedro) vam decidir de fer-la plegats … fantàstic, quants més siguem més riurem !

7:00 – Comencem el dia llevant-nos amb la idea de sortir a les 7:30 i arribar cap a les 9:00 amb temps per esmorzar tranquil·lament a Llívia / Puigcerdà i arribar al càmping Stel de Llívia (que era el punt de trobada) a les 10:00 … sortim a les 8:10, hem de posar benzina i el GPS fa de les seves … la pujada cap a la Cerdanya la fem lleugers però sense fer cap bogeria i arribem just a temps.

10:15 – El JAC ens porta fins a Portè-Pimorent i el Pedro fins al primer pàrquing de l’embassament del Passet que farem servir com a “campament base” … molt bona la dels francesos i el “peatge” de 1,5 € que et fan pagar per accedir-hi … la veritat és que tot estava molt ben cuidat així que els dono per ben empleats.

10:45 – Comencem la marxa amb la nostre xerpa Regina que imposa un ritme infernal,  jo, a mitja pujada, estic a punt de fingir una lesió per a parar una mica i recuperar-me … finalment s’apiada de nosaltres i fa una paradeta tècnica, podem tornar a respirar amb normalitat i observar l’embassament del Passet i les muntanyes … apa tornem-hi, seguim pujant ara a un ritme més fàcil i arribem fàcilment a veure l’estany de la Fontviva.

11:45 – No hi ha gaire gent, es veu que és una mica aviat perquè, pel que comenten, és un lloc habitual per pujar-hi a dinar. Anem fins a l’altre banda de l’estany i parem una estona a esmorzar. El JAC fa gala de la seva capacitat de preparació i comença a treure tota mena de estris de la seva gacheto-motxilla (això sí, aquesta vegada no ha portat les copes per al cava i trobo que ha estat una errada imperdonable !). Les nenes (Anna, Blanca, Carla, Elena i Paula) aprofiten per xarrar i mullar-se els peus a l’aigua, la Susi i la Regina (a la Elena la tenim lesionada i no ha pogut venir amb nosaltres) es posen al dia i els “homes” vigilem del ramat i fem de boy-scouts intentant fer servir el mapa i la brúixola … impossible, hem de demanar ajuda a un bon home que ens fa una explicació magistral … ara ja sabem que tots els mapes  estan orientats al nord i que per orientar-nos hem de fer servir el nord, les ratlletes de la brúixola i la fletxa de la base de la brúixola … ara ja em podeu deixar en mig de la seva i donar-me 3 voltes que seré capaç de tornar a casa a lo “el último superviviente”.

12:30 – La baixada la fem per la vessant oest (W para los expertos) i ho fem seguint el curs del rec del Lanós que son les aigües que provenen de l’estany de Lanós. És una baixada molt maca que es fa entre els arbre, a cobert del sol, i al costat del riu, ple de cascades precioses. La propera vegada vindrem més preparats per poder-nos donar un bany al riu ! La baixada la fem xerrant (ara sí que podem parlar) entre els uns i els altres, canviat de company segons els obstacles de la baixada ens van barrejant.

13:30 – Sense adonar-nos arribem fins al segon pàrquing de l’embassament de Passet i agafem el camí asfaltat que va per la riba, ara el JAC agafa el relleu a la seva dona i marxa destacat fins arribar als cotxes (aquesta vegada no hi ha ningú que li segueixi el ritme), les nenes baixen a veure uns cavalls “salvatges” que hi ha a la riba de l’aigua i la resta anem tirant, aquesta part del recorregut és la més “sosa”, es fa pel camí asfaltat, sense cap arbre que et protegeixi i amb un “falso llano” com diu el Pedro, menys mal que el sol no pega fort perquè sinó hauríem patit.

14:00 – Arribem al pàrquing i enfilem cap a Llívia a dinar.

14:30 – En mitja hora estem a Llívia, i anem tirant cap al restaurant La Colonima mentre el Pedro va a recollir a l’Elena. Mentre esperem ens demanem el veure i al JAC i a mi ens porten unes clares ben gelades que ens saben a glòria. Arriben l’Elena i el Pedro i demanem, tothom demana amb seny … que si una amanida, que si uns ravioli per compartir, … i jo vaig em demano una sopa de ceba gratinada que està “pa quità er sentio”, me la prenc amb ANSIA i mentre tothom em diu que si estic com un llum que apa que amb la calor que fa on vaig amb una sopa, etc. Jo responc allò de “no sabéis que los touareg toman el te caliente? Pues por algo será” (no soc xulo jo “ni nà”) … em demano una altre clara per treure’m la calor … quisú, quisú que caló, em trec els botons dels pantalons, ozú que caló … “me vais a perdonar pero me salgo fuera un momento” … no arribo més enllà de la porta del restaurant i sobre el felpudo decideixo fer una becaina mentre la pobre dona del restaurant posa cara d’espant (o això suposo)  i crida a la gent … “sa matao Paco, sa matao” o algo así, la Susi surt disparada a fer-me els primer auxilis i em fa veure que potser a la porta del restaurant, sobre el felpudo, amb el sol del carrer al cap no és el millor lloc per fer la migdiada. La dona del restaurant m’habilita un petit llit en un dels costats del restaurant i poc a poc em refaig, quan torno al nostre reservat em comenten que es veu que clara congelada, sopa bullint i una altre clara congelada no déu ser bo i que m’haurà donat un tall de digestió … pos va a ser eso… en fi que marxem no sense primer donar les gràcies al restaurant La Colonima per un dinar molt bo a un preu molt correcte i per les atencions rebudes.

17:00 – Ara a pendre els cafès a casa de la Regina i el JAC i, com sempre, ens tracten de meravella i ens fan sentir com a casa. Prenem els cafès, la coca i el JAC treu la “macedònia” per preparar un Gintònics molt suaus que ens fan passar una molt bona estona. Després el JAC ens porta a veure la seva Bultaco restaurada, la té impecable i fa goig de veure-la, l’Elena (filla) s’atreveix a  anar a donar una volta i no sense suspens torna sana i salva. Tornem a la casa i seguim xerrant.

20:00 – Arriba l’hora de marxar, ens acomiadem de tots i enfilem cap a Barcelona no sense abans passar per la pastisseria Gil a comprar una bossa de Delícies de Lampègia, apa, ara sí que ho tenim tot fet, cap a Corbera que hi falta gent.

22:00 – Hogar dulce hogar. Un dia fantàstic amb la família i els amics, TOT perfecte i amb ganes de gaudir del record i de tornar-hi aviat.